teu paradis
De qué et serveix
el paradis de marbre
de lamor
si com pluja dhivern
sofreix la ferida
teu silenci de llit
sagnant
des daltres ribes
De qué et serveix
teu orgull destell
i somrìs de ferro
si com au ressequida
tofereixes fidel
abatut el desig
i mateixa carn
per lenmig de les ales
que teu cel
oblida
mel-roiga
*
1 comentario
Marta Zabaleta -