quan eros parla en català

“estic boja”… jo lo sap,
i non puc oblidar-te,
tinc… com lliures ocells,
creixent, les teves paraules
més endíns
que el meu cor dolent

mentre cauen les fulles de les parpelles

i tu: en el fosc
lluny …
necessito el mapa de la teva pell,
el camí de les teves panteixos,
les teves mans,
el teu pit calent … al trot del cavall

com llum i vent i aigua

“estic seca”… jo lo sap,
passen les hores fugaces
i desitjo l’ombra de la nit,
la humitat de la pluja
suau i perfumat
de les teves gotes blanques

mentre cauen les fulles de les parpelles

i tu : en la boira
lluny…
necessito assaborir
el grós de teus llavis,
obrint-se en la meva boca
i les teves dents, en un petó sucós

com llum i vent i aigua

”estic sola”… jo lo sap,
espero que cridis meu nome
en cada sospir que estarrufa el cel,
al pas de les dits… teves dits,
mullados, d’amor

mentre cauen les fulles de les parpelles

i tu : en el silenci …
lluny…
pero,
fin que tu tremolis,
fin que jo desperti,
vull sentir-te un sol, furiós
entre les meves cames…

com llum i vent i aigua…

mhieL

PS. el dibujo es de Laura Saad

4 comentarios

[pb - 06 de noviembre de 2005 - 00:59]

permetreu, senyora, que vos ho diga en la vostra mateixa llengua:
-pucha que sos linda!

[Ti - 13 de octubre de 2005 - 15:06]

Raigs, ventisques i tempestes enmig de les nits silencioses i la casa buida.

T'estimo xicota!!!

[marta zabaleta - 12 de octubre de 2005 - 03:30]

Comentar algo ya me parece una indiscrecion: pero no obstante: SALUT!!!

[rojA - 12 de octubre de 2005 - 00:26]

¿por que escribo en una lengua que no sé y que ni siquiera te gusta escuchar?

tal vez...
porque soy así de ilógica y porque ya no cabe

ni un sólo más por qué