Blogia
un viaje a la nada

Potser... que...

Potser... que... Tu esperes
la llum dels somnis

I jo…
no et respondré
amb més paraules

Soc un gerro de fang,
llagrimes de foc,
ombra tremolosa
i la pell destriada

Soc el cántig obert
de l’ alta ribera
i la pedra vessada
junt a la muntanya

Tu esperes...
els espills de l’ alba

I jo…
no et respondré
amb més paraules

Soc la gota de sang
que espurnen les flames,
el nom atrapat,
al fundal de meu coss

Soc la solitud
a trenc de la nit
i el desig furiós
de arrivar… on ets TU…

llavors…

no et respondré
amb més paraules

...


rojA mhieL
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

2 comentarios

rojA -

creo...
que cabe un arco iris detrás de las palabras
y a veces
no hacen falta los idiomas,
ni los poemas,
ni las metáforas.

Gracias
(y más, por responderme en català)

Tiago -

amb/sense paraules:
Estimo la teva fang freda, els teus càntics de mitja tarda i les gotes de sang enceses mullant-me.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres