Blogia
un viaje a la nada

Potser... que...

Potser... que... Tu esperes
la llum dels somnis

I jo…
no et respondré
amb més paraules

Soc un gerro de fang,
llagrimes de foc,
ombra tremolosa
i la pell destriada

Soc el cántig obert
de l’ alta ribera
i la pedra vessada
junt a la muntanya

Tu esperes...
els espills de l’ alba

I jo…
no et respondré
amb més paraules

Soc la gota de sang
que espurnen les flames,
el nom atrapat,
al fundal de meu coss

Soc la solitud
a trenc de la nit
i el desig furiós
de arrivar… on ets TU…

llavors…

no et respondré
amb més paraules

...


rojA mhieL
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

2 comentarios

rojA -

creo...
que cabe un arco iris detrás de las palabras
y a veces
no hacen falta los idiomas,
ni los poemas,
ni las metáforas.

Gracias
(y más, por responderme en català)

Tiago -

amb/sense paraules:
Estimo la teva fang freda, els teus càntics de mitja tarda i les gotes de sang enceses mullant-me.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres