Potser... que...
Tu esperesla llum dels somnis
I jo
no et respondré
amb més paraules
Soc un gerro de fang,
llagrimes de foc,
ombra tremolosa
i la pell destriada
Soc el cántig obert
de l alta ribera
i la pedra vessada
junt a la muntanya
Tu esperes...
els espills de l alba
I jo
no et respondré
amb més paraules
Soc la gota de sang
que espurnen les flames,
el nom atrapat,
al fundal de meu coss
Soc la solitud
a trenc de la nit
i el desig furiós
de arrivar on ets TU
llavors
no et respondré
amb més paraules
...
rojA mhieL
2 comentarios
rojA -
que cabe un arco iris detrás de las palabras
y a veces
no hacen falta los idiomas,
ni los poemas,
ni las metáforas.
Gracias
(y más, por responderme en català)
Tiago -
Estimo la teva fang freda, els teus càntics de mitja tarda i les gotes de sang enceses mullant-me.