Blogia
un viaje a la nada

fiebre

fiebre Tengo fiebre y ...
me ataca un ejército de letras y números
salvajes

colores estridentes
en el telón oscuro de las retinas
abiertas

no hay lugar para versos ni suspiros
un candor frío y raudo
me captura la piel dolor horas lunas estrellas

y sin ruidos ni proclamas
hundo el sorbo final de la conciencia

llego busco escapo
y me voy

m

4 comentarios

Nike Shox Shoes -

Your weblog is so cool that I like it particularly a lot. As everyone understands respect is essentially the most important among people's life. Only respect every other to have along effectively and I think that leaving one's opinion is known as a behavior of respect.

Anónimo -

LE SUCRIER VELOURS COMIAT

L´estació de la pedra de la follia

la núvia germana de Rimbaud l´impossible

un infern de la dimensió d´una soledat obessa

alejandra ernestina marcel.la

no s´aprenen en una lliçó breu l´antologia

ni en una classe de costura vora al mar de les majòriques

per tal de fugir l´oceà i les escumes del lambrusco de Madena

no no s´aprén en l´estació de la penúria

que peta al frec dels agrimensors

dels menjadors de pedres caldes

dels assaboridors de Lionel Ray i des cailloux alimentaires

que escorcollava el santmartí l´ocell boig

la primera historieta còmica de la meua infantesa

els ulls oberts de bat en bat

wide closed

fins al delirium del delfí amb botes

al trespalium

al dolor del fang enllà dels genolls

la fi de l´entrecuixa

el martirologi de la Sancta Vírgula

pugnant pregant de dir el nom arcà

inconclós deficitari anyal

en les arenes marginals de la pell ensorrada

tremolant el cabdal del desig

en secret

que tu m´ensenyes tan apacible

quan hi ets però no hi ets

a l´aguait païnt l´espessor del dubte

malenconiosa

si potser aplegues a la riba

del mercat marsellés de les quatre estacions

rojA -

pero...

que ésta era fiebre de verdad!!!
de medir en termómetro y sufrir alucinaciones...

mmmm...
y me quedo pensando ahora

que dulces redes enredan al lenguaje

Anónimo -

Triscaron tres ay, luego marchó:

"llego busco escapo
y me voy"

Como César, Espronceda o tu misma.

Ahora me toca a mí: lo conseguiste. Por enésima, en la lengua de los conquistadores, joer, joer, joer.

Y, puestos a la lírica, a la canción, al folk desarrapado/desharapado: "Ay, pena, penita, pena,
peeeena...
pena de mi corasón..."

El resto, amiga, que te lo cante el amigo.

Vi.

[y, mientras, en tanto, flipo con flopa y la única sola canción que me ha tocado la decimonovena algia agarena...]

O Sa´ad. Alhandum li´lah.

[[Chau, bela, que no toqué, regalo de cazador furtivo. Y una pregunta zaguera que no disipa, engola ni trasgüella: ¿Una vez asido al rezongue, sabrá beber del manantial de tus versos?.]]