Hay silencios que son más que agarenos y granos de sal en el desierto, son como el jarro extasiado sin pájaros ni flores, condenado a recipendario de minúsculos mares estancados.

Y,con todo, saben a jazmín.

GERRO EXTASIAT SENSE FLORS NI OCELLS

HI ha un cànter de llum vessada
al territori de l´aigua:
un vessament badat a la gorja dels mots
indexifrables,
una animeta de llum fosca
a l´ombra del mur dels teus silencis
en flor
que no sana,
creixida d´espurnes en fusta d´ametler
que esquerda el trànsit de la llum
i l´enfeina.
Un sol cànter il.luminat per l´absència onerosa
de la pluja dels milnoms,
del malnom que empra en davallada el faig
ombrívol de la teua inefable, quasibé mística,
escorxada paraula de fang que fou potser cànter,
llum, encanteri...