Ja ...
Ja no mes possible escolar-me
en la foscúria furtiva
de teus ulls
alçades en pregária
Deixaré la mel dels ríus
en teus llavis
junt a les finestres
de algún horitzó
Deixaré la pell
que no hagués llegit
endormida i suau
enllá
de teus murs
Ja no mes possible assemblar-me
a la lluna, i oferir-te el cant
que naixe del somni
de la llibertat
Deixaré el secret
de ciutat perduda
junt a les entranyes
insatisfets del cor
Deixaré la sal
de terra rebel
que no hagués begut
enllá
de teu llum
mel-roiga
*
2 comentarios
Marta Zabaleta -
Besos, Roja
Marta.
rOjA -
en mi catalá mestizo...
con perdón de los lingüistas
Salut!