lejos
preguntás cuánto...y tus letras desbordan
la sed
de mi mañana
como magma rojo
del sentirte
cada poro
y no poder
preguntás cuándo...
y mis manos luchan
el silencio
detrás de una pantalla
como el eco sordo
de escucharte
en un latido
y... renacer
m
6 comentarios
Anónimo -
1) No tinc emili teu, ni crec que aquest siga el mitjà idoni perquè et responga. però val, un apunt a la -diguem-ne. curiositat, encara que crec que no has encertat la paraula.
2) Perquè em ve de gust. Perquè Ella, la dama de l´alta torre, és, a més d´una muller d´excepció (em sembla), una poeta molt interessant, tot i que haja, al meu parer, de corregir alguna caiguda.
3) No creus que et delates? O dislastes? La Dama i jo, som amics virtuals, cadascú a l´altra vora de l´espill. Et destorba, això? Tranquil: no sóc, no vull, no puc ni podria, com diu el nostre comú cantant patri, "més lluny, anar més lluny..."
Inc menys temps del que m´estimaria.
4) Finalment: Com que segueixes l´estació, em segueixes circumstancialment les versions que faig de mhel... Tu diràs, estimat, si no és una altra raó...
elpere.
PD La meua llengua? Ahà! No és pas la teua llengua, thi?
thiago -
mhieL -
te debo mil respuestas y un millón de besets
van con gotas de otoño y neblinas sureñas...
pero solo para ti, company
m -
me alegra mucho que todavía te detengas en la estación y entre andenes y esperas, me convides huellas frescas... de tu voz
un abrazote
Anónimo -
lluny
preguntes quan...
i les teues lletres acurullen
la set
del meu matí
com magma roig
del sentir-te
cada porus
i no poder
preguntes quan...
i les meues mans lluiten
el silenci
darrere d´una pantalla
com l´eco sord
d´escoltar-te
en un batec
i... renàixer
zoroastros -
Un beso