Amaneix,
amb una boirina nadalenca,
pròpia d’un hivern humit i gris....
el fred talla la respiració...

Respiro profund...
omplint-me
del teu deliri nocturn...

Encara fa ressó
en la meva ánima,
teus suspirs cridant-me....

No vull despertar del teu llit
Ni sortir d’aquest somni.
El meu cos enyora
el tremolor
de les teves mans
inquietants...

S. H. G

Aquesta és la meva versió....de "dia nubloso"

PS. Gracias, noi. Me gusta leerte en todos los idiomas, y más en ESE que no existe.
Perdón por robarte el texto para colgarlo en mi ventana, pero necesitaba tenerlo aquí.

*