De qué et serveix
el paradis de marbre
de l’amor

si com pluja d’hivern
sofreix la ferida

teu silenci de llit
sagnant
des d’altres ribes

De qué et serveix
teu orgull d’estell
i somrìs de ferro

si com au ressequida
t’ofereixes fidel

abatut el desig
i mateixa carn

per l’enmig de les ales
que teu cel… oblida…

mel-roiga

*