Ja no m’es possible escolar-me

en la foscúria furtiva
de teus ulls
alçades en pregária

Deixaré la mel dels ríus
en teus llavis
junt a les finestres
de algún horitzó

Deixaré la pell
que no hagués llegit
endormida i suau
enllá
de teus murs

Ja no m’es possible assemblar-me

a la lluna, i oferir-te el cant
que naixe del somni
de la llibertat

Deixaré el secret
de ciutat perduda
junt a les entranyes
insatisfets del cor

Deixaré la sal
de terra rebel
que no hagués begut
enllá
de teu llum

mel-roiga

*