Me encanto la fuerza del final, como si el dolor no fuera una barrera solo un aliciente para poner los pies en la tierra para impulsar mas arriba las ideas.

Un beso

Per a exemple de variacions contranormatives

lluny

preguntes quan...

i les teues lletres acurullen
la set
del meu matí
com magma roig
del sentir-te
cada porus

i no poder

preguntes quan...

i les meues mans lluiten
el silenci
darrere d´una pantalla
com l´eco sord
d´escoltar-te
en un batec

i... renàixer

Zoro...

me alegra mucho que todavía te detengas en la estación y entre andenes y esperas, me convides huellas frescas... de tu voz

un abrazote

traductor:

te debo mil respuestas y un millón de besets

van con gotas de otoño y neblinas sureñas...

pero solo para ti, company

Anómino: només per curiositat, per qué aquest afany de traduir-ho tot a la teva llengua?.

Thiago:
1) No tinc emili teu, ni crec que aquest siga el mitjà idoni perquè et responga. però val, un apunt a la -diguem-ne. curiositat, encara que crec que no has encertat la paraula.
2) Perquè em ve de gust. Perquè Ella, la dama de l´alta torre, és, a més d´una muller d´excepció (em sembla), una poeta molt interessant, tot i que haja, al meu parer, de corregir alguna caiguda.
3) No creus que et delates? O dislastes? La Dama i jo, som amics virtuals, cadascú a l´altra vora de l´espill. Et destorba, això? Tranquil: no sóc, no vull, no puc ni podria, com diu el nostre comú cantant patri, "més lluny, anar més lluny..."
Inc menys temps del que m´estimaria.
4) Finalment: Com que segueixes l´estació, em segueixes circumstancialment les versions que faig de mhel... Tu diràs, estimat, si no és una altra raó...

elpere.

PD La meua llengua? Ahà! No és pas la teua llengua, thi?