|
paper-skinen que simplemente desearía borrarme como un dibujo en los trazos de un niño que ensaya monigotes les esculpe una sonrisa y más tarde troquela cada miembro en morisquetas o en aviones de papel o en pelota abollada en un rincón de los caprichos Hay días oxidados como éste, en que rodaría sin rumbo por las calles calientes, corazón de hoja blanca y mamarracho a los brazos de un sol que me incinere sin penas, sin culpas, sin preguntas ni respuestas… la raíz mhieL Escrito en bitácora de viaje. Regreso Viernes, 18 de Febrero de 2005 01:56 Comentarios » Ir a formulario
FELATIO DELS ULLS CLOSOS
A qui renuncies, tu, angelet de lenta matinada? Les ales de l´espill semblen estretes per a un ésser de fosques més équívoc que a la terra la seua línia d'horitzó. Granere cap a casa i res no restitueix la fenaison dels ulls closos. A la tanière encara un trau per al clavell necessita un poc d´espai, un cap d´agulla per a la gíbia d´un camell immens. Llocs d'herbes à fouler encara, però de cap manera deixar temps a la gebrada, a la neu als peus de la paraula en trots dels arbres en lou cedé sans râture al temps que la boca prenga tot el seu gust. Fecha: 22/02/2005 01:20.
A qui renuncies, tu, angelet de lenta matinada?
pues... a veces, muchas veces, demasiadas veces... a ser ésta la que soy. Gracias por escribir Fecha: 22/02/2005 19:16. |
un viaje a la nadaDesde éste andén quiero cruzar, por las incógnitas de mapas destruidos.
Sentir la piel del sol en mil palabras desnudas y arar entre los surcos de una aurora boreal. Quiero ser, entre tus labios peregrinos, claras gotas de miel y hiel... rOjA-mheL TemasArchivos
Enlaces |