Blogia
un viaje a la nada

dimart nuvolós

dimart nuvolós


Noi de llavis quiets
sospir de les ombres
que naixen del riu

vull mullar les mans
de la mel furtat
a la nit mes boja
del cant de teu cor

Noi lluny sense nom
secret d’ una tarda

vull acariciar
l’ hotitzó endormido
dels teus ulls foscúrios

aigua sense amo
que s’ assembla a tu


rOjAmhieL


*

1 comentario

Marta Zabaleta -

A mi, el viento me ha secado las palabras.
Pero a ti, y alas tuyas, os deseo
que las lesviatanice el viento del nuevo año/.
Abrazos para ti, hijo y hermana, alumnas/os: todo.
Marta.