|
Potser... que... Tu esperesla llum dels somnis I jo… no et respondré amb més paraules Soc un gerro de fang, llagrimes de foc, ombra tremolosa i la pell destriada Soc el cántig obert de l’ alta ribera i la pedra vessada junt a la muntanya Tu esperes... els espills de l’ alba I jo… no et respondré amb més paraules Soc la gota de sang que espurnen les flames, el nom atrapat, al fundal de meu coss Soc la solitud a trenc de la nit i el desig furiós de arrivar… on ets TU… llavors… no et respondré amb més paraules ... rojA mhieL Lunes, 18 de Julio de 2005 02:12 Comentarios » Ir a formulario
amb/sense paraules:
Estimo la teva fang freda, els teus càntics de mitja tarda i les gotes de sang enceses mullant-me. Fecha: 18/07/2005 12:35.
creo...
que cabe un arco iris detrás de las palabras y a veces no hacen falta los idiomas, ni los poemas, ni las metáforas. Gracias (y más, por responderme en català) Fecha: 19/07/2005 02:05. |
un viaje a la nadaDesde éste andén quiero cruzar, por las incógnitas de mapas destruidos.
Sentir la piel del sol en mil palabras desnudas y arar entre los surcos de una aurora boreal. Quiero ser, entre tus labios peregrinos, claras gotas de miel y hiel... rOjA-mheL TemasArchivos
Enlaces |